Silvio Rodríguez recorre cinc dècades de cançons en el seu concert al Roig Arena

El cantautor cubà Silvio Rodríguez ha actuat esta nit al Roig Arena en un concert de prop de dues hores de duració en què ha recorregut diferents etapes d'una trajectòria artística que abasta més de cinc dècades.

Al llarg de la vetlada, el trobador de 79 anys ha combinat alguns dels grans clàssics del seu repertori amb composicions més recents. Dels seus primers àlbums ha interpretat temes emblemàtics com «Sueño con serpientes», «Pequeña serenata diurna» o «Quien fuera». També hi ha hagut espai per a cançons que van consolidar la seua popularitat, entre elles «Escaramujo» i «Ala de colibrí».

Un dels moments de major connexió amb el públic ha arribat amb la interpretació de tres de les composicions més representatives de la seua etapa de maduresa: «Eva», una reflexió al voltant de la curiositat i la llibertat; «El necio», una declaració de fidelitat a les pròpies conviccions que s'ha convertit en una de les cançons més reconegudes del seu repertori; i «La belleza», esta última interpretada juntament amb la seua dona, la música Niurka González, i la filla de tots dos, Malva Rodríguez.

El concert també ha servit per a mostrar la vigència creativa de l'artista. Al llarg de la nit han sonat diverses composicions dels seus treballs més recents, entre elles «Historia de las sillas», «Noche sin fin y mar», «Viene la cosa» i «Nuestro después».

Fidel a un format en què música i literatura conviuen de manera natural, Silvio Rodríguez ha reservat també un espai per a la poesia recitada. Durant l'actuació, ha posat veu al poema «Halt!», del poeta cubà Luis Rogelio Nogueras.

Per al desenllaç de la vetlada, l'artista ha reservat dos dels moments més esperats de la nit. Un d'ells ha sigut amb «Ojalá», probablement la cançó més popular del seu repertori, i l'altre amb «Por quien merece amor», amb la qual ha posat el fermall final a una actuació marcada pel repàs d'algunes de les composicions més representatives de la seua carrera.