Sen Senra celebra la seua “Última misa” al Roig Arena per posar punt final a la trilogia PO2054AZ
El gallec emprén un viatge de tornada al seu passat a través dels temes dels seus tres últims discos.
El concert suposa el tancament d’un cicle musical que s’ha prolongat durant més de 3 anys.
El viatge musical de Sen Senra va començar en el cotxe de son pare acompanyat d’una guitarra. “L’última misa” és, precisament, eixe retorn als seus orígens per reconnectar amb la seua essència més personal, a través d’una proposta ambiciosa amb la qual conclou la trilogia PO2054AZ, conformada per tres àlbums: “L’Origen” (2023), “L’Emigrant” (2024) i “El Retorn” (2025).
Dividit en tres actes —un per cada treball discogràfic— i en estricte ordre cronològic, el concert ha situat l’artista com a protagonista absolut d’un viatge musical al seu passat emmarcat en una proposta amb un fort caràcter escènic. Els tons de nostàlgia i melancolia han definit el primer terç del recital, en què Senra ha entonat temes com “No quiero ser un cantante”, “Blue jeans y un crop top” o “Completamente loco”, tots ells pertanyents a “L’Origen”. El gallec ha revisitat la innocència de la infància i ha retut un tribut molt personal a les seues arrels, buscant en tot moment eixa connexió emocional amb el seu públic.
Després d’un canvi d’escenografia, Senra s’ha convertit en “L’Emigrant”. Este acte ha arrancat amb un àudio de la seua àvia en què li demana que li conte com es troba. A través de sons RnB amb tocs pop i ritmes urbans, l’artista ha evocat la necessitat d’abandonar la llar per poder créixer i permetre’s enyorar el que va tindre. Així ho fa en temes com “Hermosa Casualidad”, “Recorrerte” o “Llorando”.
El viatge es completa en l’últim tram del concert, corresponent al tancament de la trilogia: l’àlbum “El Retorn”. Este acte ha sigut, potser, el més minimalista i seré. En ell, Senra reconnecta amb la seua essència, amb la seua guitarra i amb totes aquelles costums de les quals s’havia allunyat, sempre des del present, conscient de totes les lliçons de la vida que porta amb ell. Des del seu sofà, Senra ha repassat temes com “Idea loca”, “Tumbado en el jardín” o “Eternamente joven” i ha recuperat “Ya no te hago falta”, moment en què l’audiència, massivament, s’ha sumat a cantar junt amb ell. El concert, de més de dues hores de duració, ha conclòs amb “La belleza”, un cant a l’autenticitat dels detalls fugaços i amb “PO2054AZ” i “Hasta el fondo”, dues cançons que representen el final d’un profund viatge personal.
