Rusowsky es proclama referent del pop experimental a l’Auditori Roig Arena
L’artista ha captivat 2.000 persones al recinte valencià durant el primer dels dos concerts que oferirà, tots dos amb les entrades esgotades.
“Kinki Fígaro”, “Bby Romeo” o “malibU” són alguns dels temes que han sonat durant la vetlada.
De Rusowsky sempre cal esperar allò inesperat. Així ho ha demostrat esta nit en el primer dels dos concerts que oferirà a l’Auditori Roig Arena, tots dos amb les entrades esgotades en només uns minuts. Uns 2.000 joves han arribat il·lusionats al recinte valencià per escoltar i cantar amb un artista que ha trencat tots els esquemes, mostrant una creativitat inesgotable.
La popularitat de Ruslán Mediavilla, més conegut com Rusowsky, es va disparar el 2019 quan, de manera totalment independent, va començar a compartir les seues cançons en plataformes digitals. Amb produccions molt minimalistes i d’un fort caràcter emocional, pròpies del bedroom pop, Rusowsky es va anar colant a poc a poc en les llistes d’èxits dins de la música experimental.
Ara, després de la publicació del seu primer àlbum “Daisy” –molt aplaudit per la crítica i amb l’amor com a protagonista–, Rusowsky s’ha embarcat en la seua gira més extensa, amb concerts, per descomptat, plens de contrastos. La vetlada ha arrancat amb un Rusowsky emergint a l’escenari amb la seua característica perruca mentre començaven a sonar els primers acords de “Johnny Glamour”, la seua col·laboració amb Las Ketchup. Han seguit altres temes de “Daisy”, com “Altagama”, “4 Daisy” o “Sophia”, una de les seues balades més destacades, amb tocs de bachata.
L’espectacle, un autèntic vaivé d’emocions que es mou estèticament entre el performatiu i l’intimista, també ha inclòs alguns dels primers llançaments del madrileny, com “Brujita”, “Cell” o “Gata”, un dels himnes experimentals del seu col·lectiu Rússia‑IDK. En “Kinki Fígaro”, Rusowsky ha evidenciat la seua formació musical clàssica amb una composició que es deconstrueix, passant d’un so orquestral a una mescla d’hip-hop i electrònica. “Mwah” ha començat amb un Rusowsky sol al piano, del qual s’ha desprès cap a la meitat de la cançó. En “Bby Romeo” es fa especialment evident la seua aposta pel pop experimental, encara que ha sigut amb els acords de la seua viral “malibU” quan s’ha produït el moment de màxima exaltació col·lectiva.
L’artista ha tancat la vetlada amb “Dolores” i “Valentino”, reafirmant allò que es fa evident des de fa mesos: el so de Rusowsky transcendeix tots els gèneres, els expandeix i els mescla amb una singularitat que el converteix en un dels referents més versàtils de l’avantguarda musical espanyola.
