Milo J desplega un talent que traspassa gèneres al Roig Arena
L’artista argentí ha oferit un show de 35 cançons, recorrent des de la intimitat d’“El Bolero” fins a l’impacte global de la seua sessió amb Bizarrap.
Milo J confirma al recinte valencià el seu estatus com una de les veus més versàtils de la seua generació.
El Roig Arena ha viscut esta nit el desembarcament de Milo J i la seua gira “La Vida Era Más Corta”. El jove artista de Morón (Argentina) no només ha oferit un concert, sinó tota una narrativa sonora desgranada al llarg de 35 temes, demostrant una maduresa escènica que ha captivat les quasi 7.000 persones que han omplit tota la pista principal del recinte valencià.
L’espectacle s’ha iniciat amb “Bajo de la piel”, una declaració d’intencions que ha submergit el públic en l’atmosfera íntima de l’artista. Després d’una obertura marcada per l’energia de “Solifican12” i “3 Pecados Después”, el show s’ha endinsat en un primer gran bloc de calidesa melòdica.
Un dels moments més destacats de la primera meitat ha arribat amb “El Bolero” i “Lucía”. En estes peces, Milo J ha detingut el temps, convertint la immensitat del Roig Arena en un club de jazz clàssic on la seua veu, carregada de matisos folklòrics, ha sigut l’absoluta protagonista. Més enllà dels gèneres urbans, Milo ha demostrat que és un intèrpret de profunda arrel.
El concert ha continuat amb temes com “Niño”, “Llora Llora” i l’esperada “Cuando el agua hirviendo”, que han preparat el terreny per al nucli central de la gira: “M.A.I” i “La vida era más corta”. En este punt, la connexió amb el públic valencià ha arribat al seu màxim, amb un pavelló il·luminat i entregat a les lletres introspectives de l’argentí.
El tram final ha sigut una exhibició de ritme i potència. Amb “Fruto” i “Milagrosa”, el Roig Arena ha vibrat amb intensitat, arribant al clímax amb la “BZRP Music Sessions #57”. Per a tancar una gran nit, Milo J ha triat “No hago trap”, un final simbòlic que reforça la seua identitat com un artista que trenca qualsevol motlle preestablit.
