Mikel Izal emprén un viatge cap al paradís al Roig Arena
L'artista ha interpretat els temes del seu nou disc “El miedo y el paraíso” en un concert en el qual també han tingut el seu protagonisme les composicions més destacades de la banda Izal.
“Copacabana”, “La mujer de verde” i “El miedo” són algunes de les cançons que han format part del recital.
La primera gira en solitari de Mikel Izal ha recalat esta nit al Roig Arena, on més de 10.000 persones s'han donat cita per a acomiadar l'artista pamplonés abans que es prenda un descans dels escenaris. Mikel ha oferit un recital sòlid i carregat d'emoció en el qual ha combinat els temes del seu debut en solitari, “El miedo y el paraíso”, amb algunes de les cançons més representatives de la seua etapa com a vocalista d'Izal.
La nit ha començat amb la banda Éxtasis, el so indie i pop-rock de la qual ha posat en marxa el públic amb una proposta vibrant que ha funcionat com a antesala perfecta del plat fort de la nit. Passades les nou de la nit, Mikel apareixia a l'escenari per a donar inici a un espectacle estructurat en quatre grans capítols, titulats “El Miedo”, “El Grito”, “La Fe” i “El Paraíso”. A través d'esta narrativa, l'artista ha guiat els assistents per un viatge que partia de la foscors per a avançar, pas a pas, cap a la llum.
El primer capítol, dedicat a “El Miedo”, ha començat amb la cançó de nom homònim, a la qual ha seguit “La Gula”. A continuació, Mikel Izal ha rescatat tres temes molt volguts de la seua etapa amb la banda: “Magia y efectos especiales”, “Pánico” i “Despedida”. En el segon bloc, “El Grito”, el concert ha entrat en una fase més visceral, marcada per la cerca de la lliberació personal i la transformació emocional a través de peces com “La huida”, “Inercia”, “Pausa” o “El Pozo”.
El tercer capítol, “La Fe”, ha permés gaudir d'alguns dels moments més emotius de la nit. Mikel ha interpretat part d'este bloc assegut, més prop del públic, en un gest que evocava aquells primers concerts que van marcar els inicis de la seua carrera. En este tram han sonat “Meiuquer”, “El presente” o “Eco”, així com tres de les composicions més destacades d'Izal: “Pequeña Gran Revolución”, “La increíble historia del hombre que podía volar pero no sabía cómo” i “El Baile”.
El desenllaç del concert, associat a “El Paraíso”, ha suposat la reconciliació de l'artista amb la calma. Per a este tancament, Mikel ha reservat dos dels grans himnes d'Izal: “Copacabana” i “La mujer de verde”, corejats amb força per un públic molt entregat. Després d'este últim esclat d'energia col·lectiva, el pamplonés ha abaixat el teló del seu primer i emocionant concert al Roig Arena.