Més de 16.000 persones bramen amb Fito & Fitipaldis al Roig Arena
El grup ha presentat les cançons del seu nou disc “El monte de los aullidos” en un concert en què tampoc han faltat els seus grans èxits.
El recital ha reunit diverses generacions de seguidors unides per la música de Fito & Fitipaldis, autèntica banda sonora de les seues vides.
16.000 persones, un recinte completament ple i un bram col·lectiu anunciaven que la nit anava a ser gran. Les entrades per a l’únic concert de Fito & Fitipaldis al Roig Arena estaven esgotades des de feia mesos. Les ganes de celebrar els nous i els antics èxits es van fer notar des de l’inici del recital. Després de diversos anys sense trepitjar la capital del Túria, el grup ha arribat al recinte valencià dins del seu “Aullidos Tour 25/26”, una gira que combina les composicions del seu vuité disc, “El monte de los aullidos”, amb els himnes que han marcat diverses generacions.
El concert ha començat amb una gran lona en la qual s’ha dibuixat la inconfusible silueta de Fito Cabrales, amb la seua boina, les ulleres i la guitarra tan característiques. La resposta del públic ha sigut immediata. Sense necessitat d’artificis, els primers acords de “A contraluz”, tema inclòs en el nou disc, han obert una nit que prompte ha viatjat fins a 2004 amb “Un buen castigo”. El primer gran moment d’eufòria col·lectiva ha arribat ben prompte, quan Fito s’ha arrancat a cantar el ja clàssic “Por la boca vive el pez”, un tema amb què al·ludeix a la música com una necessitat vital. Durant uns minuts més, mentre sonava “Me equivocaría otra vez”, el temps semblava detindre’s en 2006, encara que prompte ha tornat al present amb “Los cuervos se lo pasan bien”.
Acompanyats per sis músics, Fito & Fitipaldis han demostrat que no necessiten recàrrecs visuals ni grans efectes especials. La sobrietat i, sobretot, un bon directe, bons músics i bones composicions, són més que suficients per a conquistar tant les generacions que han crescut amb els seus primers discos com molts joves que s’havien aprés totes les cançons de principi a fi.
Un dels moments més emotius de la nit s’ha produït quan Fito ha interpretat “A quemarropa”, una de les seues cançons més personals, que parla de l’amor incondicional que sent pels seus fills. A continuació, ha arribat un tram més extens dedicat al nou disc, amb temes com “El monte de los aullidos”, “Volverá el espanto” i “Cielo hermético”.
La recta final del concert ha quedat reservada als clàssics impereceders. L’energia s’ha multiplicat amb “La casa por el tejado”, seguida de “Soldadito marinero”, que tot el Roig Arena ha cantat a cor. Fito també ha recuperat “Entre dos mares”, un tema de Platero y Tú, desfermant la nostàlgia més pura entre els seguidors de llarg recorregut. Com a tancament, ha regalat l’imprescindible “Antes de que cuente diez”, que ha posat el colofó final amb un esclat d’emoció col·lectiva.
