Hans Zimmer conquista el Roig Arena amb una oda simfònica al cinema
Un viatge sonor per les pel·lícules El cavaller fosc i Dune ha marcat l’inici d’un concert amb totes les entrades venudes i prop de 12.000 assistents.
L’èpica de Gladiator i el misticisme d’Interstellar eleven el llistó abans d’un tancament llegendari amb els himnes d’El rei lleó i Pirates del Carib.
El Roig Arena ha viscut esta nit el desembarcament de Hans Zimmer, que ha reunit prop de 12.000 persones (entrades esgotades) en una travessia sonora per la història recent del cinema. El compositor alemany, acompanyat per la seua orquestra i una posada en escena d’avantguarda, ha dirigit un concert on l’èpica i la melangia han anat de la mà durant més de dues hores.
El viatge ha començat submergint el Roig Arena en les ombres de Gotham. Els acords de “Like a Dog Chasing Cars” i “Why So Serious?” han recordat per què la trilogia d’El cavaller fosc va redefinir el gènere de superherois, seguits per la força de “The Fire Rises”. A continuació, Zimmer ha transportat els assistents a les arenes d’Arrakis amb “Paul’s Dream”, demostrant la vigència del seu recent treball per a Dune, abans de donar pas a Superman amb “What Are You Going to Do When You Are Not Saving the World?” i “If You Love These People”.
La vetlada ha continuat amb “Shadows” i “Discombobulate” de Sherlock Holmes, per a donar pas a “Chevaliers” (El codi Da Vinci). El pas per les Termòpiles amb “Homecoming” ha servit de preàmbul per a un dels grans moments de la nit: el bloc de Gladiator, amb “Barbarian Horde”, “Elysium”, “Honor Him” i “Now We Are Free”.
L’arribada d’Origen i Interstellar
La segona meitat del programa ha mantingut la intensitat amb Origen i el celebrat tema “Dream Is Collapsing”. Després d’un breu parèntesi amb “160 BPM” (Àngels i dimonis), “F1”, i “And Then I Kissed Him” i “Tennessee” (Pearl Harbor), el mestre alemany ha tornat a la ciència-ficció. El segment dedicat a Interstellar ha sigut el cor emocional del concert, amb peces com “Day One”, “Murph”, “Coward” i “S.T.A.Y.”.
El tram final ha sigut una celebració del llegat més popular del compositor. La nostàlgia ha inundat el recinte amb els temes d’El rei lleó, com “Circle of Life”, “Remember” o “Stampede”. Tot seguit, l’orquestra s’ha llançat a l’abordatge amb la suite de Pirates del Carib, interpretant composicions com “The Kraken”, “One Day”, “Jack Sparrow” i “He’s a Pirate”. Zimmer ha reservat per al tancament la seua obra més icònica de l’última dècada: “Time” (Origen). Les notes finals del piano han posat el punt final daurat a una nit memorable.
