El folk i el bluegrass contemporani de The Dead South conquisten la sala Auditori Roig Arena
La banda canadenca ha presentat el seu últim àlbum “Chains & Stakes” i ha repassat les cançons més destacades de la seua trajectòria.
Benjamin Dakota Rogers i Moonshine Wagon han exercit de teloners.
Els canadencs The Dead South han fet vibrar esta nit la sala Auditori Roig Arena amb un concert que ha fusionat l’energia del folk més ombrívol amb la força del bluegrass contemporani. Després de les actuacions de Benjamin Dakota Rogers i Moonshine Wagon, els quatre membres de la banda han irromput a l’escenari cap a les nou i mitja de la nit, lluint la seua indumentària icònica —camisa blanca i tirants negres—, ja inseparable de la seua identitat artística.
Coneguts internacionalment com els “cowboys de l’apocalipsi”, The Dead South han debutat al recinte valencià amb un directe que ha combinat els seus grans èxits amb els temes del seu últim treball discogràfic, “Chains & Stakes”. Este àlbum aprofundeix en l’imaginari de western fosc i en la narrativa que travessa tota la seua discografia: humor negre, crítica social i una galeria de personatges moralment ambigus, atrapats en situacions límit i vides sempre al caire del desastre. Estos antiherois han sigut els protagonistes de la nit.
La vetlada ha arrancat amb les dos parts de “Snake Man”, una contundent declaració d’intencions que ha submergit el públic en l’atmosfera tèrbola i magnètica de la banda. A continuació, ha arribat un dels grans èxits del grup, “20 Mile Jump”, que ha encés definitivament l’Auditori. Amb la combinació tan pròpia de banjos, mandolines, guitarres acústiques i cellos, els temes nous —com “Yours To Keep” o “Son of Ambrose”— han conviscut amb peces fonamentals de la seua trajectòria, com “Black Lung” o “Honey You”, corejades amb entusiasme pels seguidors.
Tampoc ha faltat un gest cap al tema que els va catapultar a la fama mundial, “In Hell I’ll Be in Good Company”, la viralitat del qual va donar a conéixer el seu estil a milions d’oients i va consolidar la seua reputació com a renovadors del bluegrass. El tancament ha arribat amb un dels seus himnes més celebrats, “Banjo Odyssey”, que —igual que la resta del repertori— ha crescut encara més en el directe.
