Biffy Clyro regala una nit de pur rock a l'Auditori Roig Arena
Els escocesos han oferit un concert ple de contrasts, que ha alternat descàrregues de rock amb balades carregades d'emoció.
Alguns dels temes que han interpretat són “Space”, “Mountains” o “Many of Horror”, entre d'altres.
Biffy Clyro han demostrat esta nit a l'Auditori Roig Arena per què són una de les bandes de rock més influents de la seua generació. Els escocesos han desplegat un potent directe en què riffs extrems s'han entrellaçat amb balades carregades d'emoció, donant forma a un viatge vibrant i ple de contrasts.
Encara que la formació original continua girant entorn de Simon Neil (veu i guitarra) i els germans Johnston, la gira ha portat amb si un canvi significatiu: Naomi Macleod ha pres el relleu al baix davant l'absència de James Johnston, apartat temporalment dels escenaris per motius de salut.
El concert ha estat precedit per l'actuació de Bartees Strange i el seu so indie rock. Seguidament, Biffy Clyro ha emergit a l'escenari i el concert ha començat amb l'adrenalina i l'energia de “A Little Love”, un dels temes del recent “Futique”, un àlbum aclamat per la crítica. Seguidament han enllaçat amb “Hunting Season” i “That Golden Rule”. Del rock més incisiu, Biffy Clyro ha passat a la vulnerabilitat més profunda amb “Shot One” i l'emocionant “Space”, una de les balades preferides dels seus seguidors i, per tant, un imprescindible en el seu repertori.
L'electricitat ha tornat en la dupla formada per “Wolves of Winter” i “Tiny Indoor Fireworks”, per a baixar novament les revolucions en “Goodbye”. “Friendshipping” ha adquirit, en esta ocasió, una connotació especial, ja que Simon Neil ha volgut dedicar-la a James Johnston, un gest que ha commogut tota la sala.
A partir d'ací, el concert ha entrat en la seua fase més coral amb “Biblical”, “A Thousand and One” i “Different People” fins a aconseguir un dels punts àlgids amb “A Hunger in Your Haunt”, corejada amb força per un públic totalment entregat. L'esclat emocional s'ha estés a “Black Chandelier”, un tema que va in crescendo fins a aconseguir la tornada.
Quan els assistents han reconegut els primers acords de “Mountains”, immediatament, s'han entregat completament a la cançó. El grup ha tornat després a la intimitat amb “Two People in Love” i “Machines”, dos balades que han reequilibrat l'energia de la sala.
El tancament s'ha erigit com tota una celebració del rock amb “The Captain”, on la banda ha demostrat la seua excel·lència instrumental, “Living Is a Problem Because Everything Dies” i “Bubbles”, un d'eixos temes que condensen el seu ADN sonor. Però ha sigut “Many of Horror”, una de les favorites, la que ha posat de manifest per què són un dels perfils més destacats del rock contemporani.